Eclipsi solar

Segons un correu d'en Carles Puncernau d'Astrobanyoles, el proper 4 de gener de 2011, entre les 8,30 i les 10,20 (hora oficial) es produirà un eclipsi parcial de Sol, que serà retransmès en directe per les pàgines web del Parc Astronòmic Montsec:
http://www.parcastronomic.cat/live/
i la Societat Astronòmica de Lleida
http://www.astrolleida.cat/live/
Així que tindrem la oportunitat de veure les imatges a l'ordinador, al mateix temps que l'observem en viu (atenció a la protecció als ulls), si és que el temps acompanya.

25 anys de correu electrònic a Espanya!

El passat dia 2 de Desembre de 2010, el correu electrònic va complir 25 anys a Espanya!

Encara que actualment circulin uns 350 milions de correus electrònics cada dia a Espanya, el primer e-mail del país el van enviar uns enginyers de la Universitat Politècnica de Madrid, quan Internet encara estava en fase experimental. El primer correu el va redactar Juan Quemada, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de la Universitat de Madrid i que, irònicament, no recorda el contingut del text que va enviar.

No obstant, el primer email de la història d'Internet el va enviar Ray Tomlinson al 1971.

Mor el pare dels ordinadors moderns

Maurice Wilkes (juny 1913-novembre 2010), informàtic britànic conegut per les seves investigacions i progressos en el camp de la informàtica, va morir el passat 29 de novembre a l'edat de 97 anys.

Se li atribueix el mèrit de la construcció de l'EDSAC. L'EDSAC o Electronic
Delay Storage Automatic Calculator va ser el primer calculador electrònic del món, i considerat el primer ordinador perquè tenia elements de l'arquitectura de les computadores actuals.

Va ser premiat amb el premi Turing al 1967.

Desvetllant els secrets de l'origen de la vida mitjançan un superordinador.

Les simulacions mitjançan un superordinador realitzades en el Laboratori Nacional nord-americà d'Oak Ridge estan ajudant als científics a desvetllar com els àcids nucleics van poder contribuir als orígens de la vida.

Un equip d'investigació dirigit per Jeremy Smith, que dirigeix el Centre per a la Biofísica Molecular de l'esmentat laboratori, va usar simulacions de dinàmica molecular per examinar una reacció de la química orgànica que va poder ser important en l'evolució dels àcids ribonucleics, o ARN, cap a les primeres formes de vida.

Certes classes d'ARN, anomenades ribozims, són capaços d'emmagatzemar informació genètica i a més catalitzar reaccions químiques, dues habilitats necessàries per a la creació de vida.

El fenomen de la vida exigeix crear molècules que es reprodueixin a si mateixes, això significa que han de ser prou complexes com per aconseguir-ho. Si un ribozim com la que catalitza la reacció de Diels-Alder és capaç d'efectuar el treball de química orgànica necessari per contruir molècules complexes, llavors hi ha la possibilitat que un compost com aquest, estigués present en l'alba de la vida per crear els components bàsics d'aquesta.

Planeta Gliese 581

Si només fa cosa de quatre dies que parlàvem de què passaria si es descobrís vida extraterrestre i aquí nois tenim una nova noticia.

Es tracta d'un descobriment que ha portat a terme un equip d'astrònoms de la Institució Carnegie i la Universitat de California i han trobat un planeta on podria haver-hi vida o podria formar-s'hi, és el planeta Gliese 581. Està a vint anys lluny de la Terra dins la nostra galàxia.

Les seves característiques són: És tres vegades més gran que la Terra, és un planeta rocós, el protegeix una atmosfera, requereix les condicions per tenir aigua i vida, els anys allà durarien com 36 dies terrestres perquè és el que tarda a donar la volta al seu sol, no fa el procés de rotació sobre si mateix com fa la Terra sinó que la mitat de Gliese 581 es queda sumit en les ombres mentre que a l'altra cara no podríem dormir sota la llum eterna, la seva temperatura es manté entre els 31 graus celsius i els 12 graus i té gravetat.

Tot això s'ha descobert a partir d'un mètode científic en què es detecta la velocitat radial de l'estrella, consisteix en detectar petits moviments en l'etrella causats per la gravetat dels planetes.

Imagineu-vos la quantitat de planetes que ens falten per descobrir a la via Làctia i que segurament hi ha vida o que podria existir la vida, però la pregunta és què farem quan realment trobem el que fa temps que estem buscant?

Dia mundial de l'Ictus

El passat 29 d'Octubre va ser el dia mundial de l'Ictus cerebral. L'ictus és conegut com a derrame, trombosis o embolia. És la primera causa de mort entre les dones i la segona, després de l'infart cardíac, entre els homes. El seu orgien és a la roptura d'una arteria (hemorragia) i es proudeix quan no arriba oxigent al cervell.

Cada any es registren a Espanya més de 100.000 nous casos d'ictus, la majoria entre perones majors de 65 anys. Les estadístiques confirmen que, després de l'ictus una tercera prt dels afectats, mor durant el primer mes, mentre que prop del 40% dels que superan la fase aguda presenten un grau d'invalidesa que els impedeix valer-se per els mateixos. Tan sols un terç dels malalts recuperen gran part de les seves funcions bàsiques i poden incorporar-se a les activitats habituals.

Per més informació, veure aquesta web.

Mor el pare dels fractals

El passat 14 d'octubre de 2010 va morir Benoît Mandelbrot a l'edat de 85 anys.

Nascut el 20 de Novembre de 1924 a Varsòvia (Polònia), ja des de ben petit va demostrar interès per les
matemàtiques. Al 1936 la seva família emigra cap a França. Després de realitzar els seus estudis a la Universitat
de Lyon, va ingresar a L'école politechnique i més tard a la Universitat de París. Va fer el postdoctorat a
l'Institut d'estudis avançats de Princeton. Al final, acabà treballant per IBM.

Benoît Mandelbrot és conegut principalment pels seus estudis sobre la geometria fractal, de la qual se'n considera
el principal creador.

Entenem per figura fractal aquell objecte el qual la seva estructura es va repetint a diferents escales.

Gràcies als estudis de Benoît Mandelbrot hem fet millores en compressió de dades, ciències socials, etc.

Nobel de Química

El Nobel de química, com el de Física, també té a veure amb el carboni, ja que han estat premiats aquest any Richard F. Heck, Ei-ichi Negishi i Akira Suzuki per haver desenvolupat formes més eficients d'unir àtoms de carboni en molècules complexes, d'aplicació per la fabricació de fàrmacs, plàstics, emissors de llum per la indústria electrònica, fungicides, etc. Més informació a la Fundació Nobel, o als diaris “El País” i “El Mundo”.

Nobel de Física per el grafè

El grafè és una estructura d'àtoms de carboni en forma de làmina, similar a la de les capes que es considera que formen el grafit. A pesar de ser una estructura coneguda teòricament des dels anys 1930, no s'havia aconseguit fins els anys 1990 aïllar-la en forma de làmines d'un sol àtom de gruix o tubs, anomenats nanotubs per l'ordre de magnitud del seu diàmetre (nanometres). Les característiques del nou material: òptima conductivitat elèctrica, resistència mecànica, transparència, el fan apte per fabricar nous ordinadors, pantalles electròniques flexibles, panells solars.
L'obtenció d'aquest nou material ha suposat per Andre Geim i Konstantin Novoselov haver estat guardonats aquest any amb el premi Nobel de Física. Veure informació de la Fundació Nobel i del diari “El País”.

100 millors imatges del cel

Xavier de Palau, d'Astrobanyoles ens ha enviat l'enllaç a la pàgina de l'Observatori Austral Europeu (ESO) on publiquen les 100 millors imatges del cel. Impressionants.
Són imatges sota llicència Creative Commons i per tant, poden ser utilitzades per ús no comercial citant la font. Veure condicions d'ús.

Misteris al cel

L'amic Carles Puncernau d'Astrobanyoles ens envia la notícia següent:

Aquest és el títol d'una secció de l'AIA (associació internacional d'astronomia) on es planteja un misteri obtingut a través d'una foto del cel.
Per ara hi ha 3 de penjades, les podeu veure al costat dret i realment són curioses. Dues tenen respostes més avall donades per la pròpia TWAN (The World at Night), la tercera encara no.
Segur que us cridaran l'atenció la foto i les respostes.
http://www.twanight.org/newTWAN/mystery.asp


La imatge adjunta és una de les que apareixen i expliquen en aquesta pàgina. Mireu-la i practiqueu l'anglès!

Els 125 enigmes de la ciència

L'1 de juliol de 2005 la revista Science va publicar un article de títol "What dont we know?" en el que feia referència a 125 problemes o preguntes per les que la ciència no tenia resposta, fins aleshores. Ara, la universitat de Barcelona convoca un concurs "Enigmes congelats 2010" basat en aquest article, per a fomentar la recerca de solucions originals a aquests problemes. Els treballs que es presentin al concurs poden tenir fins a 30 pàgines i es poden presentar fins el 18 de desembre. Veure les bases.
Què us semblen aquests enigmes?
Creieu que poden tenir solució en un futur proper?

Superconductivitat a temperatura ambient

Actualment el transport d'energia elèctrica a temperatura ambient és un problema que encara no hem aconseguit resoldre. No podem transportar electricitat de les centrals a les nostres cases sense cap mena de pèrdua.

Una solució seria construir un fil molt més gruixut però això ens suposaria un major pressupost perquè el cable pesaria més i hauríem de posar més pals i a menys distància. Una altre solució del tot impossible seria mantenir els millors cables de superconductivitat a molt baixa temperatura, 77kelvin, el que ens suposa un greu inconvenient.

Si descobríssim un material que fos conductor a temperatura ambient, no tingués gaires pèrdues i aconseguíssim que no peses gaire, podríem aprofitar els raigs del sol del Sàhara... I enviar l’electricitat produïda arreu del món!!

Si trobéssim aquest material les energies renovables certament tindrien molt de futur, però mentrestant ens haurem de conformar amb les centrals nuclears...etc.

Superconductivitat a temperatura ambient

Proposta de treball: Respon a aquestes preguntes o expressa la teva opinió de forma fonamentada, afegint un comentari o publicant una nova entrada, posant text i imatges (si les tens).

Quin creus que és el problema del transport d'electricitat actualment?
Sabries explicar els avantatges i els inconvenients de la superconductivitat en el transport de l'electricitat?
Si es descobrís un material que fos superconductor a temperatura ambient, com creus que afectaria als problemes energètics actuals?
Altres idees al respecte,....

Informació a  http://www.investigacionyciencia.es/
Veure Audiovisual a Scientific American:  12 Events That Will Change Everything

Creació de vida

Proposta de treball: Respon a aquestes preguntes o expressa la teva opinió de forma fonamentada, afegint un comentari o publicant una nova entrada, posant text i imatges (si les tens).

Creus que es podrà arribar a crear vida a partir de matèria no viva?
Tindria interès fer-ho?
Seria potser més interessant continuar la tendència actual de modificar organismes per fer-los treballar en el nostre benefici?
Altres idees al respecte,....

Informació a  http://www.investigacionyciencia.es/
Veure Audiovisual a Scientific American:  12 Events That Will Change Everything

Impacte d'asteroide

Proposta de treball: Respon a aquestes preguntes o expressa la teva opinió de forma fonamentada, afegint un comentari o publicant una nova entrada, posant text i imatges (si les tens).

Coneixes algun cas d'impacte d'asteroide? No cal que els detallis massa, només dir quins coneixes i quan es van produir.
Creus que seria possible, amb la tecnologia actual, evitar un impacte d'asteroide?
Creus que es podria produir una extinció, degut a un asteroide, en un futur?
Altres idees al respecte,....

Informació a  http://www.investigacionyciencia.es/
Veure Audiovisual a Scientific American:  12 Events That Will Change Everything

Intel·ligència extraterrestre

Proposta de treball: Respon a aquestes preguntes o expressa la teva opinió de forma fonamentada, afegint un comentari o publicant una nova entrada, posant text i imatges (si les tens):

Com creus que hauríem de respondre a una senyal de l'espai exterior?
Quina mena de senyal creus que podríem rebre?
Creus que seria possible la comunicació?
Creus que podríem confiar en les bones intencions dels extraterrestres?
Altres idees al respecte,....

Informació a  http://www.investigacionyciencia.es/
Veure Audiovisual a Scientific American:  12 Events That Will Change Everything

12 esdeveniments que canviarien tot

Aquest és el tema de principi de curs 2010-2011.
La revista Investigación y Ciencia, en el núm 407 d'agost de 2010 porta un article titulat:
Doce acontecimientos que cambiarían todo
"Son varios los acontecimientos naturales o provocados por el hombre que podrían sobrevenir en cualquier momento y transformar completamente nuestras vidas. Muchos de ellos, sin embargo, no ocurrirán del modo en que esperamos."

Articles seleccionats:
- Inteligencia extraterrestre, por Matson, John
- Impacto de un asteroide, por Lloyd, Robin
- Creación de vida, por Biello, David
- Superconductividad a temperatura ambiente, por Moyer, Michael

Més informació anant a  http://www.investigacionyciencia.es/
......Catálogo de productos
............Revista Investigación y Ciencia: 407 -AGOSTO 2010
..................Doce acontecimientos que cambiarían todo

Veure Audiovisual a Scientific American:  12 Events That Will Change Everything